Qui recorre el terme de Torrebesses —un petit municipi del Segrià situat a uns vint-i-cinc quilòmetres al sud de Lleida— descobreix una xarxa silenciosa d'obres que expliquen segles de relació entre les persones i l'aigua: pous que s'enfonsen en la roca, basses circulars que recullen la pluja, aljubs amagats sota pedra, quilòmetres de feixes que aterrassen els pendents, cabanes que resisteixen el pas del temps. Tot construït a mà, sense ciment ni morter, erigit amb la paciència i el saber de generacions que van aprendre a viure en un territori eixut.