En els darrers anys, especialment arran de la declaració de la UNESCO el 2018, la pedra seca ha començat a entrar en l’agenda política catalana: a través de l’impuls de catàlegs i inventaris locals, de la creació de normatives de protecció, del suport a entitats, d’impuls de projectes de divulgació o de recerca de finançament per a impulsar o contribuir en iniciatives diverses, entre d’altres.

El Garraf és, després del Barcelonès, la segona comarca més petita de Catalunya. I també la segona amb menys municipis després de l’Alta Ribagorça, que en té tres. Malgrat això —o potser gràcies a això— el teixit d’entitats que treballen per al manteniment i la posada en valor de la pedra seca a la zona està extremadament connectat. En aquest sentit, l’Associació Pedra Seca Garraf ha tingut un paper cabdal com a agent relacional entre les diferents entitats i també amb l’administració, i el diàleg continuat entre aquestes entitats i les institucions públiques del Garraf ha anat generant, amb els anys, un espai de col·laboració cada vegada més sòlid.

Lee el artículo completo en la revista en papel ¡Suscríbete para recibirla en casa!