Aquest 2025, la Denominació d’Origen Pla de Bages celebra el seu 30è aniversari. Des de la seva fundació, l’any 1995, l’entitat va destacar per la defensa de dos trets identitaris fonamentals: la varietat autòctona picapoll blanc i les construccions de pedra seca.

Amb un territori de 500 ha i 17 cellers de gestió familiar amb vinya pròpia, la D.O. Pla de Bages és la segona més petita de Catalunya. S’estén pels municipis d’Artés, Avinyó, Canet de Fals, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Maians, Manresa, Navàs, Salelles, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d’Horta d’Avinyó i Santa Maria d’Oló.

En un moment en què el patrimoni de pedra seca patia una situació general de poc valor que fins i tot havia arribat a provocar-ne la desaparició d’una part molt important i amenaçava la resta amb el mateix destí, la D.O. va assumir, des del primer dia, el repte de recuperar-lo i posar-lo en valor en tant que va entendre que es tractava d’un patrimoni estretament lligat al conreu de la vinya i a la cultura del vi, en una iniciativa valenta i pionera a Catalunya que, amb els anys, s’ha consolidat com a exemplar i significativa tant per al territori com per als seus habitants.

El Bages, territori de pedra seca

Amb 8.644 construccions catalogades actualment a la Wikipedra (7.326 barraques, 580 construccions per emmagatzemar aigua, 150 forns, 203 murs i conjunts de murs significatius i 385 construccions d'altres tipus), avui dia el Bages és, amb diferència, la comarca catalana amb més densitat de construccions de pedra seca. D’aquestes, més de 4.000 barraques, un centenar de conjunts de tines a peu de vinya —segurament les primeres construccions cooperatives del sector— i quilòmetres de murs es troben al territori de la D.O. 

El cultiu de la vinya al Bages compta amb gairebé dos mil anys d’història i, al llarg de tots aquests segles, ha construït lentament un espectacular i immens patrimoni de pedra seca que, a través de clapers, murs, feixes abancalades, estructures per canalitzar i emmagatzemar aigua, tines, aixoplucs i milers de barraques de pedra seca que esquitxen tota la comarca, articula un paisatge plenament arrelat en la seva tradició vitivinícola.

A finals del segle XIX, en una època batejada com la febre de l’or del vi, el Bages va arribar a ser la regió amb més superfície de vinya de tot Catalunya, unes 28.000 ha. Les vinyes —i, per tant, la pedra seca— s’enfilaven fins a llocs que avui dia ens semblen inversemblants i fins i tot, als llocs més allunyats, s’havien aixecat les característiques tines a peu de vinya per elaborar el vi in situ evitant així el cost dels traginers, ja que era més econòmic transportar el vi elaborat que no pas el raïm. Per fer-nos una idea de la importància d’aquest cultiu a l’època, actualment el total de la superfície conreada al Bages, entre tots els cultius, és de 26.000 ha, de les quals només 500 són de vinya. Una superfície equiparable a tota la zona de cultiu d'arròs del Delta de l'Ebre.

Compromís amb la recuperació del patrimoni

Després d’anys en què el patrimoni de pedra seca havia estat poc valorat o senzillament no tingut en compte, la D.O. es va fixar com a objectiu prioritari la seva revalorització als ulls de qui en tenia la responsabilitat directa —els propietaris— i de les administracions públiques. Així, l’any 1996, va convocar la primera edició del Concurs per a la rehabilitació i conservació de les barraques de vinya i altres construccions en pedra seca, una proposta inèdita de caràcter bianual que va aconseguir immediatament un notable ressò i participació i va esdevenir un punt d’inflexió en la situació de la pedra seca al Bages aconseguint despertar l’interès dels propietaris per aquestes construccions. Per fer-nos-en una idea, arrel de les cinc primeres edicions del concurs es van rehabilitar prop de cinquanta construccions.

Celebrat de manera bianual, el concurs premiava les tres millors tasques de rehabilitació presentades, tenint en compte la qualitat de la feina feta, la utilització de materials originals, l’estat inicial del qual partia la reparació i a la recuperació dels elements de pedra seca de l’entorn, principalment parets i marges. L’any 2018, després de set edicions, la D.O. va fer un pas més i va incorporar una nova categoria al premi, destinada al reconeixement dels treballs, estudis, projectes i iniciatives que contribueixen a posar en valor i donar veu al patrimoni de pedra seca. Coincidint amb aquesta ampliació, el concurs va passar a anomenar-se Premi Viu la Pedra Seca.

Paral·lelament, per completar el ressò dels concursos i posar en valor el patrimoni de pedra seca arreu del territori, va impulsar una exposició fotogràfica itinerant de Joan Vilaplana que, amb un treball molt acurat, aconseguia transmetre una nova visió de l’arquitectura de la pedra seca que n’evidenciava la seva estètica i atractiu artístic. Anys després, l’exposició es va establir de manera permanent a la Casa de la Culla, seu de la D.O.

Poc després, amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Bages i d’un grup d’estudiosos, la D.O. impulsaria una altra iniciativa que, amb el temps, esdevindria cabdal en l’estudi i la divulgació de la pedra seca a casa nostra: la primera Trobada d’Estudis per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països Catalans, que va tenir lloc a Manresa el juny de l’any 2002.

Aquesta primera Trobada, que va comptar amb la participació d’una vintena de ponents i les actes de la qual es poden llegir a la Revista Dovella núm. 78, va ser la llavor de l’actual Trobada de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, actualment impulsada per l’APSAT, que s’ha celebrat ininterrompudament des d’aleshores, de manera bianual, arreu dels territoris de parla catalana.

La inserció laboral com a eina de restauració

L’any 2020, gràcies a la col·laboració entre la D.O. Pla de Bages, Càritas Arxiprestal Manresa i Caixabank, va néixer una nova iniciativa, els Ajuts per a la Restauració de Pedra Seca a Través de la Inserció Laboral, desenvolupada arran de l’èxit projecte Activa’t a l’hort impulsat per Càritas Manresa des de 2013. A la darrera convocatòria s’hi ha sumat la cooperativa Senders Vius, encarregada de coordinar l’execució dels treballs.

Enguany aquest programa ha arribat a la seva quarta edició, demostrant un impacte significatiu en la conservació de la pedra seca del territori de la D.O. Les tres primeres edicions van permetre restaurar divuit barraques, tres construccions singulars i prop de 700 metres quadrats de marges en un total de trenta-set actuacions, a les que s’afegeixen els dotze projectes que han obtingut l’ajut aquest any i entre els quals es troben sis barraques de vinya, un forn de calç, un forn d’olles i terrissa i prop de dos-cents trenta metres quadrats de marges.

L’enoturisme com a camí de descoberta patrimonial

El mateix any 2020, en col·laboració amb Bages Turisme i el Consell Comarcal del Bages, la D.O. llançaria una de les seves propostes més populars, la Ruta del Vi D.O. Pla de Bages, primera ruta d’enoturisme cultural de Catalunya. La ruta no nomésvposa en valor els vins que es fan a la comarca, sinó també els elements patrimonials i paisatgístics que la fan única. Així, la pedra seca s'ha transformat en un recurs enoturístic de primer ordre, evidenciant i justificant la necessitat i la idoneïtat de la seva conservació i manteniment.

Amb la seva tasca al llarg d’aquests trenta anys, la D.O. Pla de Bages testimonia com una denominació d'origen pot liderar la defensa del patrimoni. El binomi vi i pedra seca ha esdevingut una marca d'identitat pròpia i, gràcies a això, barraques i tines que van romandre oblidades durant dècades tornen a ser motiu d'orgull, convertint-se en aliades per al desenvolupament sostenible de l'enoturisme i la cultura a la regió.

ENLLAÇOS D'INTERÈS

www.dopladebages.com | www.rutadelvidobages.cat | Instagram | Facebook

Imatges: © Denominació d'Origen Pla de Bages