En els darrers anys, especialment arran de la declaració de la UNESCO el 2018, la pedra seca ha començat a entrar en l’agenda política catalana: a través de l’impuls de catàlegs i inventaris locals, de la creació de normatives de protecció, del suport a entitats, d’impuls de projectes de divulgació o de recerca de finançament per a impulsar o contribuir en iniciatives diverses, entre d’altres.

El Garraf és, després del Barcelonès, la segona comarca més petita de Catalunya. I també la segona amb menys municipis després de l’Alta Ribagorça, que en té tres. Malgrat això —o potser gràcies a això— el teixit d’entitats que treballen per al manteniment i la posada en valor de la pedra seca a la zona està extremadament connectat. En aquest sentit, l’Associació Pedra Seca Garraf ha tingut un paper cabdal com a agent relacional entre les diferents entitats i també amb l’administració, i el diàleg continuat entre aquestes entitats i les institucions públiques del Garraf ha anat generant, amb els anys, un espai de col·laboració cada vegada més sòlid.

Llegeix l'article complet a la Revista en paper. Subscriu-te per rebre-la a casa!