Del 14 al 16 de novembre, Andorra va acollir les Jornades de Pedra Seca – XIII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que van reunir més de cent cinquanta professionals, investigadors, margers, tècnics i amants del territori i del patrimoni per compartir coneixement, experiències i reptes entorn de la pedra seca i l’arquitectura tradicional.

Organitzades pel Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra, l’APSAT, la Universitat de Lleida, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), socis del projecte Interreg POCTEFA Petra, van incloure un total de trenta-set comunicacions i quatre ponències en català, castellà i francès, evidenciant la dimensió transfronterera de la trobada. 

Les Jornades van començar divendres a la tarda al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, amb un acte de benvinguda presidit per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, seguit per les intervencions de Josep Miquel Martí Rom, president de l’APSAT, Idoia Arauzo, en representació de la CTP, i Cinta Pujal, cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural. Tots ells van coincidir en la importància de la cooperació territorial i del compromís compartit en la preservació de la pedra seca. 

Tot seguit, Ermengol Gassiot, arqueòleg fundador del Grup de recerca arqueològica de mitjana i alta muntanya de la UAB i gran coneixedor de l’arqueologia pirinenca, va oferir la ponència inaugural del primer àmbit, dedicat a la recerca patrimonial. Moderat per Josep Casals, director d’Agricultura del Govern d’Andorra, l’àmbit va comptar amb una dotzena de comunicacions breus entorn de l’anàlisi i conservació del paisatge i dels camins tradicionals, la rehabilitació d’estructures, la catalogació o el vocabulari vinculat a la construcció en pedra seca, entre d’altres.

Dissabte al matí, el doctor Carlos Fernández Pinar, arquitecte de la UPM, i Frédéric Berthommier, professor de l’ABPS, van donar el tret de sortida del segon àmbit, dedicat a la formació reglada i no reglada. Va comptar amb una desena de comunicacions breus moderades per la directora de la Vall del Madriu Perafita Claror, Susanna Simon, i, a continuació, es va fer una sortida al Rec del Solà. Conduïts per Xavier Rebés, arquitecte i fundador de la Fundació El Solà, Ramon Copons, geòleg especialitzat en riscos naturals, i Alba Reguant, nutricionista especialitzada en sobirania alimentària, els assistents van poder descobrir aquesta obra d’enginyeria hidràulica de prop de quatre quilòmetres de llargada, construïda a finals del segle XIX per vuitanta-tres famílies andorranes.

Paral·lelament, al Centre de Congressos tenia lloc un taller de construcció de maquetes en pedra seca, conduït per l’artesà Jaume Deu i adreçat a un públic familiar, que va contribuir a apropar aquest patrimoni a les noves generacions.

Dissabte a la tarda es va celebrar el tercer àmbit de la trobada, dedicat a l’arquitectura tradicional. Introduït per la conservadora Cristina Thió i moderat per l’arquitecte Andreu Canut, va comptar amb setze comunicacions entorn de la pedra seca i l’arquitectura tradicional.  

Diumenge al matí les jornades es van traslladar a la Cortinada, a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, on va tenir lloc la tradicional taula de margers, un espai de debat al voltant dels principals reptes del sector que va ser moderat pel periodista i marger Albert Roig. 

La taula va comptar amb la participació de Roger Solé, president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya, Lluc Mir, president del Gremi de Margers de Mallorca, Ivana Ponsoda, presidenta del Gremi Margener Valencià, i Antoni Raya i Josep Babi, marger i empresari constructor andorrans, respectivament. 

A continuació, es va formalitzar el relleu de la pròxima Trobada, que se celebrarà a Manresa l’any 2027. Es commemoraran així els vint-i-cinc anys de la primera edició, celebrada el 2002 també a la capital del Bages. La directora del Departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, va fer entrega d’una escultura realitzada per l’artista Jordi Casamajor a Eva Farré, secretària del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, i a Josep Soler, historiador i gestor cultural especialitzat en la pedra seca, com a símbol de traspàs i acollida de la futura edició.

Seguidament, en nom de l’APSAT, Martí Rom va fer entrega del Premi Pedra Seca —una peça ceràmica obra de l’artista Roser Tomàs Llambrich— a Roger Solé, reconeixement a la seva incansable tasca d’impuls formatiu i de professionalització del sector, així com a la reivindicació i aplicació de la tècnica constructiva de la pedra seca a l’arquitectura contemporània. 

La trobada es va cloure amb una visita a l’Espai Sociocultural Cal Pal, referent en l’impuls del Programa Primera Pedra i exemple destacat de recuperació patrimonial, on els assistents van poder gaudir de la música d’Engrunes seques, el projecte musical de David Font i Laura Garcia que recupera melodies populars andorranes inèdites de principis del segle XIX, fusionant-les amb estils actuals, i d’un taller de txalaparta de fusta i pedra amb David Font Forcada i Genís Gaya. 

Com a cada Trobada, els continguts complets de les comunicacions presentades de manera resumida durant les jornades seran recollits en una publicació en paper que veurà la llum al llarg de l’any vinent.

Trobareu tota la informació de la Trobada aquí.