En les darreres dècades, el Bages ha protagonitzat una autèntica revifada del patrimoni de pedra seca, un procés que ha transformat la manera com la comarca entén el seu paisatge, la seva història i la seva identitat rural. Allò que a finals del segle XX semblava un llegat marginal —barraques abandonades, feixes esllavissades, tines amagades entre la vegetació— s’ha convertit en un dels actius patrimonials més destacats del territori. Avui, el Bages és un laboratori viu on la preservació del patrimoni s’articula amb la divulgació, el turisme cultural i la participació comunitària.

CONTINGUTS DEL DOSSIER
Quan el Bages era un mar de vinya
El Bages és una terra marcada per la vinya. Des de fa prop de dos mil anys, el cicle de plantar, veremar i vinificar ha modelat el seu paisatge i la seva gent, deixant un llegat que encara avui perfuma l’aire de tradició i memòria. Entre vinyes, torr
Les tipologies constructives de la comarca del Bages
Jaume Plans Maestra
L'art de construir mitjançant la tècnica de la pedra en sec comprèn els materials, les tècniques i l'habilitat i la capacitat del constructor. És una tècnica de construcció tradicional i popular que consisteix a unir pedres de diferents mides i forme
Les tines de les valls del Montcau: un paisatge declarat Bé Cultural d’Interès Nacional
Als peus del massís del Montcau, entre els municipis del Pont de Vilomara i Rocafort, Mura i Talamanca, s’hi conserva un dels paisatges etnològics més excepcionals de Catalunya: les tines enmig de les vinyes del Bages. Aquest conjunt, declarat Bé Cul

El Bages és, amb diferència, la comarca de Catalunya amb més construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra: gairebé 8.500 elements, entre els quals destaquen més de 7.000 barraques, però també altres construccions agrícoles que conformen un paisatge extraordinàriament ric i singular.

La recuperació de la pedra seca al Bages ha estat possible gràcies a la confluència de tres dinàmiques. En primer lloc, la sensibilització acadèmica i institucional, que al llarg de les quatre darreres dècades ha impulsat inventaris, estudis i projectes de recerca. En segon lloc, l’aparició i consolidació de grups locals de voluntariat barracaire, que han dut a terme un treball constant de neteja, restauració, documentació i divulgació. Finalment, la progressiva valorització del paisatge vitivinícola —amb la recuperació de la DO Pla de Bages i la reivindicació del seu patrimoni històric— ha situat les construccions de pedra seca al centre del relat territorial. 

L’efervescència entorn de la pedra seca al Bages a finals del segle passat va fer possible que, l’any 2002, Manresa impulsés i acollís la Primera Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans, organitzada per la DO Pla de Bages amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Bages i d’un grup d’estudiosos. Un esdeveniment pioner que va situar la pedra seca al centre del debat patrimonial i que va inaugurar una línia de treball que ha estat plenament significativa per a la pedra seca a casa nostra, ja que des d’aleshores la Trobada s’ha celebrat ininterrompudament cada dos anys a diferents llocs dels Països Catalans. 

En commemoració d’aquest vint-i-cinquè aniversari, Manresa tornarà a esdevenir l’epicentre de la pedra seca acollint la XIV edició de la Trobada de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional als Països Catalans prevista per al 2027.