Joan M. Vives i Teixidó

Quan l’home va aconseguir posar una pedra sobre una altra per tal de bastir un aixopluc va començar una tècnica constructiva: la pedra seca. Aquesta tècnica va ser reconeguda per la UNESCO l’any 2018 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, un reconeixement a la tècnica que permet bastir construccions sense cap mena de ciment. La pedra seca és present, en les seves diferents manifestacions, arreu de Catalunya i ha generat una gran diversitat de paisatges.

Segurament, si hem vist barraques, la imatge més freqüent és la d’una construcció de planta rodona, amb un sostre arrodonit. Aquesta seria la visió d’una barraca de falsa cúpula.

Característiques constructives d’una barraca de falsa cúpula

La barraca servia de refugi al pagès o al pastor i la seva situació depenia de diversos factors i anava sempre en funció de la peça de terra que es conreava. No crec que es pugui donar una característica comuna en relació amb aquest fet. Molts autors diuen que la barraca se situava en un indret erm, sense perdre superfície de conreu. La veritat és que penso, pel que he vist, que no és sempre així.

Llegeix l'article complet a la Revista en paper. Subscriu-te per rebre-la a casa!