Més enllà d’una simple tècnica constructiva, la pedra seca és un llegat viu que explica la història del territori i de la relació sostenible que les persones han establert amb la natura al llarg del temps. Present en camins, parets de feixa, aixoplucs i cabanes, aquesta arquitectura tradicional ha modelat els paisatges andorrans i pirinencs durant segles, configurant una imatge singular que avui esdevé símbol d’identitat i sostenibilitat.
Estretament vinculada a les pràctiques agropastorals de muntanya, a Andorra i a bona part del Pirineu aquesta forma de construcció tradicional va caure durant molt de temps en l’oblit. Tanmateix, en les darreres dues dècades ha viscut una recuperació significativa, tant pel que fa a la conservació com al reconeixement patrimonial. Aquesta nova mirada s’ha consolidat amb la inclusió de la tècnica de la pedra seca a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO l’any 2018 i, a Andorra el 2024.
La tècnica de construcció en pedra seca s’ha considerat una activitat que connecta el paisatge pirinenc i amb aquesta idea la Comunitat de Treball dels Pirineus lidera des del 2023 el que ha esdevingut el projecte Interreg POCTEFA Petra, una iniciativa transfronterera que uneix Espanya, França i Andorra per promoure i preservar la pedra seca. Cofinançat en un 65 % per la Unió Europea, el projecte impulsa accions de restauració, divulgació i sensibilització social al voltant d’aquesta tècnica ancestral, alhora que fomenta un desenvolupament territorial sostenible i equilibrat.
Amb el projecte Petra, es reforça la cohesió territorial i el diàleg entre agents locals i transfronterers, afavorint l’intercanvi de coneixement, recursos i bones pràctiques per garantir la continuïtat d’aquesta tècnica, que és alhora patrimoni cultural i eina clau per a la sostenibilitat ambiental. Per aquest motiu, preservar i transmetre aquest coneixement tradicional s’ha convertit en una prioritat estratègica per al país.
Al Principat d’Andorra els primers passos cap a la seva protecció es remunten a l’any 2004, amb la declaració de la vall del Madriu-Perafita-Claror com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquest reconeixement posava de manifest la necessitat de preservar els paisatges culturals entesos com zones tradicionals que integren l’acció humana manifestada en aquest cas particular amb murs, parets, cabanes, feixes, camins, carboneres fets amb la tècnica de la pedra seca.