L'art de la pedra seca va ser inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer dia, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca. La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d’inspiració i un contenidor excepcional d’aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als reptes del món actual.

Aquest va ser un dels motius que va animar la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya i Palau Robert a desenvolupar una exposició de gran format que contribuís a la posada en valor d’aquests paisatges i que donés a conèixer les dinàmiques que s’hi associen. El resultat ha estat l’exposició Dues Pedres. Paisatges Persistents, que actualment es pot gaudir, en la seva segona itinerància, al Museu Terra de l’Espluga de Francolí fins al 31 de desembre. L’exposició es va poder veure per primer cop al Palau Robert de Barcelona del 19 de desembre de 2023 al 2 de juny de 2024 i, posteriorment, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa entre el 19 de juliol i el 31 de desembre del 2024 en la seva primera itinerància.

Es tracta d’una exposició produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert, i l’han comissariat el director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, juntament amb Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué, i també hi ha col·laborat la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició ressalta que la pedra seca és un dels trets d'identitat dels paisatges de Catalunya i de la Mediterrània i un llegat extraordinari de la nostra cultura popular, avui un capital enorme. Ho fa defugint el tractament de la pedra seca com una matèria essencialment etnològica, associada a alguna cosa romàntica, arcaica i encotillada. És a dir, no s’ha pensat des dels patrons clàssics sinó que vol defugir dels tòpics i estereotips i vol sorprendre per la seva modernitat, innovació i creativitat, tant en el continent com en el contingut. 

També reflecteix aquest palimpsest extraordinari que són els paisatges de la pedra seca i posa en valor tot el que hi ha de construït i la seva diversitat. I alhora mostra que no són paisatges caducats, sinó que són plenament vigents i un capital de futur en el món actual, que no hem de “llençar”, sinó entendre’ls i reapropiar-nos-els, adaptant-los a la contemporaneïtat.

Al mateix temps, la mostra vol ressaltar que els paisatges de la pedra seca han de ser els catalitzadors per descobrir-nos què passa al món rural d’avui i quins són els seus reptes: despoblament, descens del nombre d’explotacions, en particular les familiars, sobirania alimentària, canvi climàtic, transició energètica, pèrdua de biodiversitat, etc. En la mateixa línia també pensa sobretot en el futur, i no només homenatja els actors del passat. Mantenint la connexió amb l’herència rebuda, l’exposició vol inspirar i activar a nous actors a crear i propulsar dinàmiques i narratives de futur al voltant de la pedra seca i els seus paisatges.

Amb tots aquests elements reflexius de fons, l’exposició s’estructura en tres àmbits. El primer és descriptiu de la gran diversitat paisatgística, agafant d’exemple set paisatges on les construccions de pedra seca en formen part intrínseca i notable. El segon àmbit presenta les característiques i valors de la tècnica a través d’una sèrie de conceptes que la defineixen –com ara arreu, natural, respecte a l’entorn, cost ambiental zero o mestratge–. El tercer àmbit es dedica al repoblament del món rural i les conseqüències positives que té per a la recuperació del paisatge, a través d’entrevistes a persones que duen a terme aquestes iniciatives de recuperació i revitalització del món rural.

Pel que fa a la itinerància actual a l’Espluga de Francolí, com és habitual al Museu Terra, l’exposició va acompanyada d’una proposta educativa perquè els alumnes dels centres educatius que ho vulguin puguin treballar els conceptes relacionats amb la temàtica de la mostra. L’activitat, titulada Quan les pedres parlen està ideada per a alumnes d’entre cicle mitjà de primària i batxillerat, així com també per a alumnes de cicles formatius i educació especial. Fins ara, prop de 2.000 persones han visitat l’exposició a l’Espluga de Francolí i han estat prop de 200 alumnes i famílies les que han gaudit l’activitat educativa.

Durant aquests mesos, el Museu Terra també ha organitzat activitats paral·leles com la presentació del llibre Manual del marger, de F. Xavier Solé, visites guiades a la mostra i demostracions en viu relacionades amb la tècnica. Al llarg de l’any, la pedra seca i el paisatge cultural que construïm continuaran sent un dels grans protagonistes del Museu i de la seva activitat amb noves propostes per a tots els públics.