Faci fred o calor, cada dimarts es troben a les 8 del matí a l’aparcament de Can Calissó, al centre de Castellar, i es dirigeixen a la barraca de torn. Allà tothom hi té una feina. Desbrossar, treure herbes, buscar pedres, partir les que siguin massa grans, carejar-les, aixecar paret o discutir la millor manera de fer un element o la millor pedra per ocupar una posició concreta. A mig matí paren a esmorzar, i segueixen fins a quarts de dues. Només des de fa un parell d’anys s’han concedit la petita llicència de fer tres setmanes de vacances a l’agost.

Amb una passió, una constància i una paciència dignes d’admiració, han restaurat o arranjat cent trenta barraques del total de cent seixanta-cinc que han localitzat al terme municipal, esdevenint sense pretendre-ho un referent al món de la pedra seca catalana. En un moment en què el patrimoni de la pedra seca es troba en perill d’extinció arreu de Catalunya, a Castellar la situació és ben diferent.