Descobrir fa uns anys aquesta petita gran publicació, valenta i tossuda, em va emocionar. Petita, perquè comptava amb molta voluntat però amb els mitjans justos per tirar endavant una revista modesta, amb divuit pàgines en blanc i negre i molt pocs subscriptors. Gran, perquè va saber teixir i posar sobre el paper tot l’ecosistema que naixia, en aquells anys, entorn de la pedra seca. Valenta, perquè cal ser molt valent per creure en el projecte i assumir el compromís i el risc de tirar-lo endavant comptant amb un equip editorial tan petit. I tossuda perquè, malgrat les dificultats que s’han presentat al llarg del temps —que han estat moltes— l’Agustí Esteve i l’August Bernat han anat salvant tots els obstacles per continuar-la tirant endavant i fent-la arribar puntualment a les llars dels subscriptors. Caldria afegir també necessària perquè, gràcies a la Revista i el Full Informatiu, avui podem recuperar i llegir la història del que va passar durant tots aquests anys.
Ara accepto el repte de liderar i impulsar la Revista Pedra seca a partir del present número 50 i coincidint amb el seu 25è aniversari, conscient de la responsabilitat que suposa l’encàrrec de donar continuïtat a aquest llegat i amb la il·lusió de treballar per actualitzar-la i posar la pedra seca al lloc que mereix, iniciant una nova etapa amb la voluntat de mantenir l’essència de la Revista i consolidar-la com a mitjà de referència per a la divulgació i posada en valor del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya.
La pedra seca és un patrimoni identitari de gran valor i molt estimat a casa nostra, però que es troba en un estat de desconeixement i abandó que el posa en greu perill i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. A Catalunya tenim la sort que, al llarg dels darrers trenta anys, nombroses entitats, col·lectius i persones voluntàries s’han esforçat per mantenir-lo. Cal continuar treballant de valent per protegir-lo, divulgar-lo i posar-lo en valor per tal que les generacions futures en puguin gaudir.
No podem mantenir tot el nostre patrimoni de pedra seca, però si protegir-ne una part i actuar-hi de manera coherent i transversal per tal que perduri en el temps.
Vull expressar el meu profund agraïment al Patronat de Sant Galderic per confiar en mi en aquesta nova etapa, i a totes aquelles persones que, d’una manera o altra, m’han acompanyat en aquests anys de descobriment i coneixement de la pedra seca. I, molt especialment, a l’Agustí Esteve, ànima de la Revista Pedra seca i del seu Full Informatiu, que va morir el passat 8 de març sense poder veure aquest número publicat. Gran conversador, apassionat de la vida, la història i el patrimoni en totes les seves formes. Curiós de mena, de fortes conviccions, gran investigador i documentador, activista per la defensa del patrimoni, amic dels seus amics, home de família i fervorós creient, l’Agustí va sembrar moltes llavors i les va regar amb constància, esforç i passió. La seva tasca perviurà en totes i cadascuna de les seves accions, treballs de recerca i publicacions i les seves passes ressonaran per sempre a la seva estimada Biblioteca de Catalunya, on les va dipositar minuciosament.
Agustí, aquest número és per tu. Que el teu record sigui el nostre far per continuar treballant amb tossuderia i passió per protegir, preservar i difondre el nostre patrimoni i la nostra cultura.
Visca la pedra seca!